Què és el Focusing
El focusing és aquesta habilitat d’escoltar les nostres sensacions corporals prèvies al coneixement mental i, així, poder accedir a la informació que tenen per a nosaltres.
Focusing ens ajuda a escoltar-nos i desplegar-nos com a allò que som més autènticament
ORIGEN
Eugene Gendlin (Viena, 1927), és el pare del Focusing. Jueu, quan tenia 11 anys el jove Gendlin va veure el seu pare fer tries, confiar i no confiar, de manera que van poder sortir del país de l’ocupació nazi mentre altres amics no. Quan l’Eugene li preguntava: “Pare, com sabies que no podies confiar en aquesta persona?”, el seu pare es donava copets al pit i deia: “Segueixo la sensació”.
Als Estats Units va estudiar filosofia i va col·laborar com a psicoterapeuta i investigador amb Carl Rogers a la Universitat de Chicago. Va rebre reconeixements de l’Acadèmia de Filosofia i de la Psicoteràpia Humanista, per les seves aportacions i la seva trajectòria.
Va descobrir que les persones que contacten en major mesura amb la petjada corporal (consciència corporal), tenien moltes més possibilitats de concloure amb èxit la teràpia. Amb la intenció de facilitar que tothom pugui accedir a aquesta consciència va sistematitzar el Focusing en una tècnica.
PRESENT
Actualment el Focusing és una comunitat internacional, vertebrada per The International Focusing Institute, que difon i aprofundeix en aquesta tècnica, rica per al desenvolupament personal i amb aplicacions en l’àmbit professional.
Al Monestir de Sant Benet de Montserrat fem cursos de Focusing des de l’any 2005, com una eina per anar descobrint i esdevenint les persones i les societats que podem ser. En el camí de la coherència, la creativitat i la llibertat.
ALGUNS TESTIMONIS
La Definició Sentida
Escoltem el cos per escoltar una veu que està més ençà. Una veu que sovint resta velada. I que quan l’escolto em sorprèn.
A vegades és incòmoda, sovint lúcida, sempre a favor de la vida. És la Vida volent viure. “Et parlaré en el cor”, em va dir una veu en el somni. I el Focusing fa això, ens apropa a la veu del cor, a través del les petjades que aquest deixa en el cos, en forma de sensacions (nus al coll, buit al pit, eixamplament a la panxa, pes a les espatlles…).
El significat ja hi és, impregnant la sensació, i el missatge el construïm plegats, la sensació i jo.
Només cal que em tracti bé. Que busqui la distància que ens faci sentir segurs mútuament per passar una estona junts, la sensació i jo.
I en aquest fer-nos companyia es va esdevenint el canvi, que se sent corporalment també. La sensació canvia en la mesura en que la veu troba les paraules per expressar el que viu, el que necessita. Jo em deixo escoltar, i afectar per la trobada, per les comprensions. I apareix l’impuls del proper pas.
Mica en mica em vaig transformant, anem esdevenint U, cada cop vaig sent més jo mateix, i prou. Un jo més propi, amb les llums i les fragilitats, amb la orientació de la vida, reconciliat amb mi, obert enfora.







